“Europa necessita més independència pressupostària”

foto euros

La Xarxa d’Entitats Europeïstes de Catalunya (XEEC) en col·laboració  de la representació de la Comissió Europea van portar a debat públic el nou pressupost plurianual de la Unió Europea, que representa un 1,1% del PIB brut de la UE (més d’un bilió d’euros) i que es preveu que estigui a punt a mitjans del 2019. Actualment els Estats membres estan negociant un pressupost a partir de la proposta de la Comissió Europea, que pretén aconseguir un pressupost més flexible, amb possibilitats de redistribuir els fons a mesura que vagin passant els 7 anys establerts. El debat va comptar amb tres ponències, la del director de la representació de la comissió europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, la de la periodista especialitzada en temes europeus, Laura Pous i la de l’economista també especialitzat en temes europeus, Jordi Angusto.

El pressupost que aprova la UE aquest any és septennal i la Comissió treballa amb la intenció que s’aprovi abans de les eleccions de maig de 2019. Un dels objectius, segons Ferran Tarradellas, és que aquest nou pressupost sigui més flexible i àgil a l’hora de traspassar diners d’unes partides a altres. El nou pressupost preveu dedicar la partida més important als fons de cohesió i estructurals, seguits pels fons destinats a la política agrària comuna i medi ambient i els fons de generació de creixement econòmic. També creixen amb força les polítiques de seguretat, defensa i les polítiques de veïnatge. En aquest sentit, hi ha un increment importants dels diners destinats a la política migratòria, a la creació del cos europeu de guardacostes i fronteres i en la política d’asil i migració. Una de les novetats en política de defensa és la creació d’un fons de “mobilitat militar” de desplaçament de tropes. La Comissió també proposa reforçar el mecanisme InvestEU amb l’objectiu de mobilitzar més de mig bilió d’euros en inversió nova. En aquesta línia, també creix la partida en recerca, representada pel programa “Horitzó Europa” i es preveu una partida especial per desenvolupar el 5G i la innovació tecnològica.

Una altra novetat dels pressupostos és que per primera vegada la Comissió es planteja la possibilitat d’incloure una clàusula que permeti deixar d’aportar fons europeus a aquells estats que no garanteixin mecanismes de transparència i anticorrupció.

Tarradellas també va fer èmfasi en la importància de les fonts d’ingressos propis de la UE. Actualment, el pressupost europeu depèn en gran part de les aportacions dels estats. Com a fons propis, la Unió Europea compte amb els aranzels, que cada vegada són menys, i una part de l’IVA. El director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona va apostar per augmentar els fons propis de la UE, per exemple, amb la creació d’un impost sobre els drets d’emissió, una taxa corporativa o una taxa sobre el plàstic.

Laura Pous, periodista i ex corresponsal a Brussel·les, exemplificava la complexitat de la negociació dels pressupostos recordant les 26 hores que havia durat l’última cimera de negociació, quan es va aconseguir aprovar el pressupost, després d’un any i mig de negociació.

Pous destacava que un dels problemes que haurà d’afrontar la UE en aquesta nova negociació és la qüestió sobre com es compensen els ingressos que aportava el Regne Unit, que fins l’anunci de la seva sortida era contribuent net. Encara més si es té en compte que en els últims pressupostos plurianuals disminuïa per primera vegada el pressupost europeu i, per tant, un dels reptes que es planteja la Comissió és revertir aquesta situació. En aquest sentit, un dels interrogants que es plantegen és saber com ho farà per aconseguir més fons, sobretot després que alguns Estats hagin assegurat que no tenen cap intenció d’augmentar les partides nacionals destinades al pressupost europeu.

Foto Debat 1

La galàxia pressupostària

L’economista Jordi Angusto va anar més enllà dels pressupostos i va presentar una visió interessant de l’anomenada “galàxia pressupostària de la UE”. Si se sumen tots els mecanismes que no formen part dels pressupostos, però que “orbiten” al voltant d’aquest, com el MEDE, la Unió Europea té molta més capacitat pressupostària, tot i que es tracta de mecanismes “opacs i fora de control”.  “El que hi ha fora de la UE és més important que el que hi ha a dins”, afirmava l’economista.

Angusto va proposar que una solució per augmentar la independència pressupostària de la UE seria que fos la pròpia Unió que recaptés l’impost de societats. Aquesta mesura, a més, tindria com a conseqüència evitar el dumping fiscal dins la Unió Europea, ja que d’aquesta manera s’aconseguiria la unificació impositiva que evitaria que alguns països de dins de la Unió fossin més atractius que d’altres a l’hora d’establir-hi seus empresarials.

Però més enllà de debats sectorials, Jordi Angusto afirmava que el que cal preguntar-se és si volem la UE i per què la volem. Els reptes, en tot cas, hi són.

Les propostes

A continuació es recullen algunes propostes sorgides durant el debat que poden sense ànim de ser una visió unitària de la XEEC, sí que recullen algunes de les opinions dels participants i dels ponents.

Propostes sorgides del Debat “Com es gasten els Euros a Europa” celebrat l’Octubre de 2018 a Barcelona, organitzat per la XEEC amb el suport de la Comissió Europea
–          Augmentar la independència pressupostària de la UE: el pressupost de la UE no hauria de ser tant dependent de les aportacions dels Estats.

–          Augmentar el pressupost de la UE. En general, es considera que un pressupost que representa l’1% del PIB brut de la UE és insuficient.

–          Per aconseguir aquesta independència cal que la UE pugui recaptar nous impostos.

–          L’impost de societats és el que ha generat més consens. Si la UE recaptés aquest impost no només tindria important increment dels fons propis, sinó que també s’evitaria el dumping fiscal provocat per les diferències d’impost de societats entre Estats.

–          Altres impostos proposats: impost sobre els drets d’emissió de contaminants, taxa corporativa taxa sobre el plàstic o taxa sobre les transaccions financeres (coneguda com Taxa Tobby)

–          Ajustar la plurianualitat del pressupost a les eleccions europees.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s