“Europa necessita més independència pressupostària”

foto euros

La Xarxa d’Entitats Europeïstes de Catalunya (XEEC) en col·laboració  de la representació de la Comissió Europea van portar a debat públic el nou pressupost plurianual de la Unió Europea, que representa un 1,1% del PIB brut de la UE (més d’un bilió d’euros) i que es preveu que estigui a punt a mitjans del 2019. Actualment els Estats membres estan negociant un pressupost a partir de la proposta de la Comissió Europea, que pretén aconseguir un pressupost més flexible, amb possibilitats de redistribuir els fons a mesura que vagin passant els 7 anys establerts. El debat va comptar amb tres ponències, la del director de la representació de la comissió europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, la de la periodista especialitzada en temes europeus, Laura Pous i la de l’economista també especialitzat en temes europeus, Jordi Angusto.

El pressupost que aprova la UE aquest any és septennal i la Comissió treballa amb la intenció que s’aprovi abans de les eleccions de maig de 2019. Un dels objectius, segons Ferran Tarradellas, és que aquest nou pressupost sigui més flexible i àgil a l’hora de traspassar diners d’unes partides a altres. El nou pressupost preveu dedicar la partida més important als fons de cohesió i estructurals, seguits pels fons destinats a la política agrària comuna i medi ambient i els fons de generació de creixement econòmic. També creixen amb força les polítiques de seguretat, defensa i les polítiques de veïnatge. En aquest sentit, hi ha un increment importants dels diners destinats a la política migratòria, a la creació del cos europeu de guardacostes i fronteres i en la política d’asil i migració. Una de les novetats en política de defensa és la creació d’un fons de “mobilitat militar” de desplaçament de tropes. La Comissió també proposa reforçar el mecanisme InvestEU amb l’objectiu de mobilitzar més de mig bilió d’euros en inversió nova. En aquesta línia, també creix la partida en recerca, representada pel programa “Horitzó Europa” i es preveu una partida especial per desenvolupar el 5G i la innovació tecnològica.

Una altra novetat dels pressupostos és que per primera vegada la Comissió es planteja la possibilitat d’incloure una clàusula que permeti deixar d’aportar fons europeus a aquells estats que no garanteixin mecanismes de transparència i anticorrupció.

Tarradellas també va fer èmfasi en la importància de les fonts d’ingressos propis de la UE. Actualment, el pressupost europeu depèn en gran part de les aportacions dels estats. Com a fons propis, la Unió Europea compte amb els aranzels, que cada vegada són menys, i una part de l’IVA. El director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona va apostar per augmentar els fons propis de la UE, per exemple, amb la creació d’un impost sobre els drets d’emissió, una taxa corporativa o una taxa sobre el plàstic.

Laura Pous, periodista i ex corresponsal a Brussel·les, exemplificava la complexitat de la negociació dels pressupostos recordant les 26 hores que havia durat l’última cimera de negociació, quan es va aconseguir aprovar el pressupost, després d’un any i mig de negociació.

Pous destacava que un dels problemes que haurà d’afrontar la UE en aquesta nova negociació és la qüestió sobre com es compensen els ingressos que aportava el Regne Unit, que fins l’anunci de la seva sortida era contribuent net. Encara més si es té en compte que en els últims pressupostos plurianuals disminuïa per primera vegada el pressupost europeu i, per tant, un dels reptes que es planteja la Comissió és revertir aquesta situació. En aquest sentit, un dels interrogants que es plantegen és saber com ho farà per aconseguir més fons, sobretot després que alguns Estats hagin assegurat que no tenen cap intenció d’augmentar les partides nacionals destinades al pressupost europeu.

Foto Debat 1

La galàxia pressupostària

L’economista Jordi Angusto va anar més enllà dels pressupostos i va presentar una visió interessant de l’anomenada “galàxia pressupostària de la UE”. Si se sumen tots els mecanismes que no formen part dels pressupostos, però que “orbiten” al voltant d’aquest, com el MEDE, la Unió Europea té molta més capacitat pressupostària, tot i que es tracta de mecanismes “opacs i fora de control”.  “El que hi ha fora de la UE és més important que el que hi ha a dins”, afirmava l’economista.

Angusto va proposar que una solució per augmentar la independència pressupostària de la UE seria que fos la pròpia Unió que recaptés l’impost de societats. Aquesta mesura, a més, tindria com a conseqüència evitar el dumping fiscal dins la Unió Europea, ja que d’aquesta manera s’aconseguiria la unificació impositiva que evitaria que alguns països de dins de la Unió fossin més atractius que d’altres a l’hora d’establir-hi seus empresarials.

Però més enllà de debats sectorials, Jordi Angusto afirmava que el que cal preguntar-se és si volem la UE i per què la volem. Els reptes, en tot cas, hi són.

Les propostes

A continuació es recullen algunes propostes sorgides durant el debat que poden sense ànim de ser una visió unitària de la XEEC, sí que recullen algunes de les opinions dels participants i dels ponents.

Propostes sorgides del Debat “Com es gasten els Euros a Europa” celebrat l’Octubre de 2018 a Barcelona, organitzat per la XEEC amb el suport de la Comissió Europea
–          Augmentar la independència pressupostària de la UE: el pressupost de la UE no hauria de ser tant dependent de les aportacions dels Estats.

–          Augmentar el pressupost de la UE. En general, es considera que un pressupost que representa l’1% del PIB brut de la UE és insuficient.

–          Per aconseguir aquesta independència cal que la UE pugui recaptar nous impostos.

–          L’impost de societats és el que ha generat més consens. Si la UE recaptés aquest impost no només tindria important increment dels fons propis, sinó que també s’evitaria el dumping fiscal provocat per les diferències d’impost de societats entre Estats.

–          Altres impostos proposats: impost sobre els drets d’emissió de contaminants, taxa corporativa taxa sobre el plàstic o taxa sobre les transaccions financeres (coneguda com Taxa Tobby)

–          Ajustar la plurianualitat del pressupost a les eleccions europees.

Anuncis

Els estats frenen la Unió Europea

Xavier Ferrer, president de la CCMEUR, entitat membre de la XEEC, ha publicat l’article “Els estats frenen la Unió Europea” al diari El Punt Avui.

L’article analitza la cimera de caps d’Estat i de Govern que s’ha celebrat recentment a Salzburg per abordar el tema migratori. Per Xavier Ferrer, la cimera posa en evidència que els dirigents europeus han actuat en clau estatal i no europea, cosa que dificulta una acció conjunta europea.

Podeu llegir l’article en aquest enllaç.

Per què celebrem el dia d’Europa?

Aquest article, firmat per diversos membres de la XEEC, ha estat publicat a el diari “El Periódico” en motiu del Dia d’Europa.

Entremig d’una forta convulsió política a nivell local, estatal i europeu, arriba el 9 de maig, “el Dia d’Europa”, una celebració que té lloc a la tota Unió Europa. El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman, que va suposar el primer pas per la integració de certs Estats Europeus sota uns objectius comuns (foment a la pau i a la recuperació econòmica) una administració conjunta. La Declaració de Schuman va ser signada el 9 de maig 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant d’una Europa devastada per la massacre de la Segona Guerra Mundial. Els principals artífexs d’aquest projecte van ser els ministres dels Estats Europeus (i continuen sent) i no la ciutadania organitzada a través de moviments socials.

Tot i que en els darrers anys les institucions europees i els (pocs) moviments socials organitzats han reivindicat un major paper de la ciutadania, en el qual s’han aconseguit importants victòries com el reconeixement de la iniciativa ciutadana europea o l’elecció directe de les persones diputades al Parlament Europeu, en la Europa actual encara té massa pes la política intergovernamental. Els Estats membres són els que tenen més pes en la pressa de decisions dins de la Unió.

La ciutadania europea esperem més de la Unió Europea. Les enquestes demostren que tres de quatre ciutadans de l’Estat ens sentim europeus però que al mateix temps la majoria de població té una gran desconfiança cap a les institucions europees i les seves polítiques.

Avui, 9 de maig de 2018, estem a un any d’eleccions al Parlament Europeu, que és la única institució europea votada directament per la seva ciutadania. Creiem que és una nova oportunitat per a canviar la direcció política de la Unió Europea actual i donar un missatge als Estats Membres que la conformen. Son unes eleccions importants per afrontar una nova etapa de la UE per renovar la legitimitat de les seves institucions davant de la seva ciutadania. En aquestes eleccions estarem escollint la majoria política de la institució de la qual sortirà el President/a de la Comissió Europea (pel sistema dels “SpitzenCandidaten”) i la majoria política de la Comissió Europea, i per tant de les polítiques europees que ens marcaran els propers 5 anys (2019-2024).

Com hem vist els darrers anys, les polítiques d’austeritat i desregulació econòmica aprovades a Brussel·les pels Estats Membres han tingut efectes perversos a la nostra economia local i en la vida quotidiana a les ciutats i municipis. Les eleccions europees del 2019 ens donen la possibilitat canviar la majoria política de la Comissió i per tant, les seves polítiques (imagineu-vos una Comissió que protegís com a dret bàsic el dret a l’habitatge davant dels lobbies, que fos més estricte en el compliment de les normatives d’acolliment i integració de les persones refugiades, que fomentés els espais públics i l’economia social i solidaria, que treballés directament amb regions i ciutats, etc. Això és possible).

Podem aconseguir aquest canvi de dinàmica. Però per fer-ho cal que els moviments polítics, socials, culturals i econòmics que s’animin a incorporar la dimensió europea en les seves batalles. Cal buscar formes de col·laboració entre els moviments que ja treballem en clau europea i els que treballen en clau temàtica local, amb l’objectiu d’impulsar aquesta consciència col·lectiva europea, que fomenti la regeneració del projecte europeu en el qual la ciutadania sigui l’element central amb qui es fa política i per al qui es legisla.

A un any d’eleccions demanem als partits polítics que:

  • Es faci una campanya per les eleccions europees pensada en clau europea, on es fomenti el debat i confrontació de programes i estratègies, que permetin mostrar a la ciutadania els límits i les oportunitats de la Unió Europea per facilitar la solució als problemes reals actuals.
  • Donat que les eleccions municipals i europees coincidiran a la mateixa data, aprofitem per discutir i connectar la dimensió europea dels reptes que tenim en cada un dels nostres pobles i ciutats.
  • Que es reclami més poder per a la ciutadania, i com a conseqüència, pel Parlament Europeu que és la institució que ens representa. La Unió del futur ha d’equilibrar més la balança de poder entre ciutadania, ciutats i regions i Estats, ja que actualment es troba concentrada en aquests darrers. En aquest sentit, proposem que el cap de llista de la llista més votada en les properes eleccions europees a nivell espanyol sigui el candidat/ta a Comissari/a espanyol/a.
  • Que en aquest context de regressió democràtica a l’Estat espanyol i en altres Estats Membres, que s’exigeixi un paper més actiu de la Unió Europea per a vetllar per la protecció dels drets de llibertat d’expressió i drets polítics, que tant hem hagut de lluitar per a conquistar.
  • Que es reclami una Unió Europea més social, política i democràtica a la Eurozona, més ampliació a l’Est, més visió de futur.

Com a membres de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), estem convençudes que si aquest major acostament entre la ciutadania i les institucions de la UE es produeix, els propers anys serem moltes més persones les que sortirem amb alegria i força per celebrar el 9 de maig, i passarem de d’anomenar-lo el dia de “la nostra Europa”.

Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan, i Max Vives-Fierro Membres de la XEEC.

Demanem a la UE que condemni la violència contra les forces de seguretat i la violació de drets fonamentals a Catalunya

Des de la XEEC, fent ús del dret a petició del Parlament Europeu,  hem iniciat una demanda perquè el Parlament condemni la violència de les forces de seguretat i la violació de drets fonamentals a Catalunya el passat 1 d’octubre.

Aquesta petició sorgeix d’una altra petició que vam iniciar fa unes setmanes a Change.org per demanar a la Unió Europea que condemnés la violència policial desplegada a Catalunya i que ja ha recollit més de 22.000 firmes.

En aquests moments, la petició del Parlament Europeu està pendent de ser admesa a tràmit. Si finalment s’admet, la petició estarà oberta a adhesions a nivell individual. Us mantindrem informats.

Dret a petició web

 

Teresa Carreras, Marta Junqué i Max Vives firmen un article a Públic demanant un paper més actiu d’Europa per desencallar la crisi catalana

Després de l’èxit de la petició promoguda per la XEEC demanant a la Unió Europea que condemnés la violència policial dels cossos de seguretat espanyols durant la jornada de l’1 d’octubre, tres membres de la XEEC, Teresa Carreras, Marta Junqué i Max Vives han firmat un article al Diari Públic, reivindicant un paper més actiu de la Unió Europea per desencallar el conflicte català.

En aquest article els tres firmants expressaven una demanda de foment del diàleg per part de les institucions europees:

Celebrem que en els darrers dies el Parlament Europeu i diferents alts càrrecs de la UE hagin expressat la seva petició de diàleg i una resolució pacifica del conflicte, no obstant creiem que cal que juguin un rol més actiu:

Demanem que les institucions i famílies polítiques europees fomentin i incentivin energèticament i proactivament el diàleg i la mediació internacional per rebaixar la tensió social i política i resoldre aquest conflicte. Creiem que la UE ha de contribuir, de manera efectiva i visible, en buscar solucions. Altres Organitzacions Internacionals (per exemple, Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets) i líders polítics mundials (Kofi Annan i Ban Kimoon, etc.), ja ho han fet.

Demanem que tots els actors polítics de la UE condemnin l’ús violència política i repressió policial emprats per part de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a la població civil catalana que es volia expressar pacíficament durant la jornada de diumenge 1 d’octubre del 2017, la qual va deixar un balanç de 844 persones ferides. Com va afirmar dilluns 2 passat el portaveu de la Comissió Europea “la violència mai pot ser l’instrument de la política” i creiem que les institucions europees haurien de vetllar perquè mai més es torni a repetir un fet així.

Podeu llegir l’article sencer aquí.

Ja som 20.000!

Ja som més de 20.000 les persones que hem firmat la petició impulsada per la XEEC per tal que la UE condemni la violència de la policia espanyola a Catalunya durant la jornada de l’1-O.

Mantenim la petició oberta perquè arribi al màxim de persones possibles. En aquest enllaç podreu llegir la petició en català, castellà i anglès i adherir-vos-hi si ho considereu oportú. A més, en aquest post del blog també vam publicar la petició en català.

Us animem a seguir compartint la petició entre els vostres contactes per reforçar encara més aquesta petició. Moltes gràcies a tothom que ha firmat i compartit!

 

Petició a la Unió Europea perquè condemni la violència policial de les forces de seguretat espanyoles a Catalunya

El passat diumenge 1 d’Octubre de 2017, més de 844 persones van ser ferides per les forces de seguretat espanyoles durant la celebració de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. En aquest context, des de la XEEC creiem que és més necessari que mai un pronunciament de la Unió Europea, ja que els fets produïts van més enllà d’un “afer intern”.

En aquest enllaç podreu llegir el manifest sencer en anglès, català i castellà i podeu adherir-vos a la petició que hem promogut a través de la plataforma Change.org.

A continuació us oferim la versió en català del manifest:

“El passat diumenge 1 d’Octubre de 2017, més de 844 persones van ser ferides per les forces de seguretat espanyoles durant la celebració de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, no reconegut legalment per l’Estat Espanyol.

Les imatges de la policia reprimint violentament els ciutadans que pacíficament buscaven expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya han donat la volta al món i estan causant una condemna generalitzada per personalitats polítiques, intel·lectuals i socials. L’alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha demanat una investigació imparcial per aquests fets.

L’article 2 del Tractat de la Unió Europea (TUE) expressa que la Unió es basa en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets humans. No obstant, el diumenge 1 d’Octubre de 2017 alguns d’aquests valors no van ser respectats a Catalunya.

És per això que independentment dels sentiments que tothom pugui tenir vers el referèndum català, està clar que les Institucions Europees no poden obviar ni romandre en silenci sobre la violència generada per la policia espanyola. La violència executada per les forces de seguretat espanyoles contra la població civil catalana afecta els valors europeus i posen de manifest que aquestes agressions van més enllà de ser un “afer intern”: es tracta de protegir els valors, drets i llibertats de la ciutadania europea que viu a Catalunya.

Com a membres de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), una xarxa d’entitats que agrupa diferents organitzacions sense ànim de lucre que estan compromeses en la defensa dels valors del projecte europeu, volem expressar en aquest manifest que:

● Condemnem l’ús de la violència i repressió policial i d’altres mètodes de coacció emprats per part dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil contra la població civil catalana durant el diumenge 1 d’Octubre de 2017. Com assegurava el portaveu de la Comissió Europea el dilluns 2 d’Octubre, “la violència mai pot ser un instrument de la política ”.
● Demanem a les diferents institucions de la Unió Europea, les diverses forces polítiques europees i al Consell d’Europa una condemna més contundent de la violència exercida per les forces de seguretat espanyoles contra la població civil catalana.
● Demanem a les diferents institucions de la Unió Europa i les diverses forces polítiques europees que fomentin i incentivin la mediació internacional per a rebaixar la tensió social i política i resoldre el conflicte polític actual a Espanya. Considerem que quan la voluntat popular va més enllà de la legalitat, cal activar el diàleg polític com a una solució democràtica, per a rebaixar la tensió social i per actualitzar la llei.
● Celebrem que el Ple del Parlament Europeu debati sobre la situació política a Catalunya el proper dimecres dia 4 d’Octubre de 2017 i esperem que serveixi per a que la institució encarregada de representar tots els ciutadans europeus i vetllar pels drets de la ciutadania europea pugui condemnar la violència exercida per les forces de seguretat espanyoles.

Addicionalment, aprofitem el manifest per a destacar el comportament exemplar de la població catalana, que sempre ha actuat de forma pacífica.

Com a signants d’aquest carta creiem que és hora que la UE actuï per a rebaixar la tensió i evitar danys majors a la democràcia espanyola i a la població civil.

Les institucions europees tenen l’oportunitat d’apropar-se a la ciutadania europea, i especialment a la ciutadania catalana, defensant el diàleg polític. Ha de condemnar la violència, la qual no reflecteix els valors europeus ni els valors fundacionals de la UE, que busquen promoure la pau a Europa a través una major unió entre tots els països europeus.

Si la UE no reacciona davant d’aquesta agressió civil, corre el perill que la població catalana, que majoritàriament ha estat defensora del projecte polític europeu, esdevingui euroescèptica.”