Per què celebrem el dia d’Europa?

Aquest article, firmat per diversos membres de la XEEC, ha estat publicat a el diari “El Periódico” en motiu del Dia d’Europa.

Entremig d’una forta convulsió política a nivell local, estatal i europeu, arriba el 9 de maig, “el Dia d’Europa”, una celebració que té lloc a la tota Unió Europa. El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman, que va suposar el primer pas per la integració de certs Estats Europeus sota uns objectius comuns (foment a la pau i a la recuperació econòmica) una administració conjunta. La Declaració de Schuman va ser signada el 9 de maig 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant d’una Europa devastada per la massacre de la Segona Guerra Mundial. Els principals artífexs d’aquest projecte van ser els ministres dels Estats Europeus (i continuen sent) i no la ciutadania organitzada a través de moviments socials.

Tot i que en els darrers anys les institucions europees i els (pocs) moviments socials organitzats han reivindicat un major paper de la ciutadania, en el qual s’han aconseguit importants victòries com el reconeixement de la iniciativa ciutadana europea o l’elecció directe de les persones diputades al Parlament Europeu, en la Europa actual encara té massa pes la política intergovernamental. Els Estats membres són els que tenen més pes en la pressa de decisions dins de la Unió.

La ciutadania europea esperem més de la Unió Europea. Les enquestes demostren que tres de quatre ciutadans de l’Estat ens sentim europeus però que al mateix temps la majoria de població té una gran desconfiança cap a les institucions europees i les seves polítiques.

Avui, 9 de maig de 2018, estem a un any d’eleccions al Parlament Europeu, que és la única institució europea votada directament per la seva ciutadania. Creiem que és una nova oportunitat per a canviar la direcció política de la Unió Europea actual i donar un missatge als Estats Membres que la conformen. Son unes eleccions importants per afrontar una nova etapa de la UE per renovar la legitimitat de les seves institucions davant de la seva ciutadania. En aquestes eleccions estarem escollint la majoria política de la institució de la qual sortirà el President/a de la Comissió Europea (pel sistema dels “SpitzenCandidaten”) i la majoria política de la Comissió Europea, i per tant de les polítiques europees que ens marcaran els propers 5 anys (2019-2024).

Com hem vist els darrers anys, les polítiques d’austeritat i desregulació econòmica aprovades a Brussel·les pels Estats Membres han tingut efectes perversos a la nostra economia local i en la vida quotidiana a les ciutats i municipis. Les eleccions europees del 2019 ens donen la possibilitat canviar la majoria política de la Comissió i per tant, les seves polítiques (imagineu-vos una Comissió que protegís com a dret bàsic el dret a l’habitatge davant dels lobbies, que fos més estricte en el compliment de les normatives d’acolliment i integració de les persones refugiades, que fomentés els espais públics i l’economia social i solidaria, que treballés directament amb regions i ciutats, etc. Això és possible).

Podem aconseguir aquest canvi de dinàmica. Però per fer-ho cal que els moviments polítics, socials, culturals i econòmics que s’animin a incorporar la dimensió europea en les seves batalles. Cal buscar formes de col·laboració entre els moviments que ja treballem en clau europea i els que treballen en clau temàtica local, amb l’objectiu d’impulsar aquesta consciència col·lectiva europea, que fomenti la regeneració del projecte europeu en el qual la ciutadania sigui l’element central amb qui es fa política i per al qui es legisla.

A un any d’eleccions demanem als partits polítics que:

  • Es faci una campanya per les eleccions europees pensada en clau europea, on es fomenti el debat i confrontació de programes i estratègies, que permetin mostrar a la ciutadania els límits i les oportunitats de la Unió Europea per facilitar la solució als problemes reals actuals.
  • Donat que les eleccions municipals i europees coincidiran a la mateixa data, aprofitem per discutir i connectar la dimensió europea dels reptes que tenim en cada un dels nostres pobles i ciutats.
  • Que es reclami més poder per a la ciutadania, i com a conseqüència, pel Parlament Europeu que és la institució que ens representa. La Unió del futur ha d’equilibrar més la balança de poder entre ciutadania, ciutats i regions i Estats, ja que actualment es troba concentrada en aquests darrers. En aquest sentit, proposem que el cap de llista de la llista més votada en les properes eleccions europees a nivell espanyol sigui el candidat/ta a Comissari/a espanyol/a.
  • Que en aquest context de regressió democràtica a l’Estat espanyol i en altres Estats Membres, que s’exigeixi un paper més actiu de la Unió Europea per a vetllar per la protecció dels drets de llibertat d’expressió i drets polítics, que tant hem hagut de lluitar per a conquistar.
  • Que es reclami una Unió Europea més social, política i democràtica a la Eurozona, més ampliació a l’Est, més visió de futur.

Com a membres de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), estem convençudes que si aquest major acostament entre la ciutadania i les institucions de la UE es produeix, els propers anys serem moltes més persones les que sortirem amb alegria i força per celebrar el 9 de maig, i passarem de d’anomenar-lo el dia de “la nostra Europa”.

Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan, i Max Vives-Fierro Membres de la XEEC.

Ja som 20.000!

Ja som més de 20.000 les persones que hem firmat la petició impulsada per la XEEC per tal que la UE condemni la violència de la policia espanyola a Catalunya durant la jornada de l’1-O.

Mantenim la petició oberta perquè arribi al màxim de persones possibles. En aquest enllaç podreu llegir la petició en català, castellà i anglès i adherir-vos-hi si ho considereu oportú. A més, en aquest post del blog també vam publicar la petició en català.

Us animem a seguir compartint la petició entre els vostres contactes per reforçar encara més aquesta petició. Moltes gràcies a tothom que ha firmat i compartit!

 

Petició a la Unió Europea perquè condemni la violència policial de les forces de seguretat espanyoles a Catalunya

El passat diumenge 1 d’Octubre de 2017, més de 844 persones van ser ferides per les forces de seguretat espanyoles durant la celebració de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. En aquest context, des de la XEEC creiem que és més necessari que mai un pronunciament de la Unió Europea, ja que els fets produïts van més enllà d’un “afer intern”.

En aquest enllaç podreu llegir el manifest sencer en anglès, català i castellà i podeu adherir-vos a la petició que hem promogut a través de la plataforma Change.org.

A continuació us oferim la versió en català del manifest:

“El passat diumenge 1 d’Octubre de 2017, més de 844 persones van ser ferides per les forces de seguretat espanyoles durant la celebració de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, no reconegut legalment per l’Estat Espanyol.

Les imatges de la policia reprimint violentament els ciutadans que pacíficament buscaven expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya han donat la volta al món i estan causant una condemna generalitzada per personalitats polítiques, intel·lectuals i socials. L’alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha demanat una investigació imparcial per aquests fets.

L’article 2 del Tractat de la Unió Europea (TUE) expressa que la Unió es basa en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets humans. No obstant, el diumenge 1 d’Octubre de 2017 alguns d’aquests valors no van ser respectats a Catalunya.

És per això que independentment dels sentiments que tothom pugui tenir vers el referèndum català, està clar que les Institucions Europees no poden obviar ni romandre en silenci sobre la violència generada per la policia espanyola. La violència executada per les forces de seguretat espanyoles contra la població civil catalana afecta els valors europeus i posen de manifest que aquestes agressions van més enllà de ser un “afer intern”: es tracta de protegir els valors, drets i llibertats de la ciutadania europea que viu a Catalunya.

Com a membres de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), una xarxa d’entitats que agrupa diferents organitzacions sense ànim de lucre que estan compromeses en la defensa dels valors del projecte europeu, volem expressar en aquest manifest que:

● Condemnem l’ús de la violència i repressió policial i d’altres mètodes de coacció emprats per part dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil contra la població civil catalana durant el diumenge 1 d’Octubre de 2017. Com assegurava el portaveu de la Comissió Europea el dilluns 2 d’Octubre, “la violència mai pot ser un instrument de la política ”.
● Demanem a les diferents institucions de la Unió Europea, les diverses forces polítiques europees i al Consell d’Europa una condemna més contundent de la violència exercida per les forces de seguretat espanyoles contra la població civil catalana.
● Demanem a les diferents institucions de la Unió Europa i les diverses forces polítiques europees que fomentin i incentivin la mediació internacional per a rebaixar la tensió social i política i resoldre el conflicte polític actual a Espanya. Considerem que quan la voluntat popular va més enllà de la legalitat, cal activar el diàleg polític com a una solució democràtica, per a rebaixar la tensió social i per actualitzar la llei.
● Celebrem que el Ple del Parlament Europeu debati sobre la situació política a Catalunya el proper dimecres dia 4 d’Octubre de 2017 i esperem que serveixi per a que la institució encarregada de representar tots els ciutadans europeus i vetllar pels drets de la ciutadania europea pugui condemnar la violència exercida per les forces de seguretat espanyoles.

Addicionalment, aprofitem el manifest per a destacar el comportament exemplar de la població catalana, que sempre ha actuat de forma pacífica.

Com a signants d’aquest carta creiem que és hora que la UE actuï per a rebaixar la tensió i evitar danys majors a la democràcia espanyola i a la població civil.

Les institucions europees tenen l’oportunitat d’apropar-se a la ciutadania europea, i especialment a la ciutadania catalana, defensant el diàleg polític. Ha de condemnar la violència, la qual no reflecteix els valors europeus ni els valors fundacionals de la UE, que busquen promoure la pau a Europa a través una major unió entre tots els països europeus.

Si la UE no reacciona davant d’aquesta agressió civil, corre el perill que la població catalana, que majoritàriament ha estat defensora del projecte polític europeu, esdevingui euroescèptica.”