Per què celebrem el dia d’Europa?

Aquest article, firmat per diversos membres de la XEEC, ha estat publicat a el diari “El Periódico” en motiu del Dia d’Europa.

Entremig d’una forta convulsió política a nivell local, estatal i europeu, arriba el 9 de maig, “el Dia d’Europa”, una celebració que té lloc a la tota Unió Europa. El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman, que va suposar el primer pas per la integració de certs Estats Europeus sota uns objectius comuns (foment a la pau i a la recuperació econòmica) una administració conjunta. La Declaració de Schuman va ser signada el 9 de maig 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant d’una Europa devastada per la massacre de la Segona Guerra Mundial. Els principals artífexs d’aquest projecte van ser els ministres dels Estats Europeus (i continuen sent) i no la ciutadania organitzada a través de moviments socials.

Tot i que en els darrers anys les institucions europees i els (pocs) moviments socials organitzats han reivindicat un major paper de la ciutadania, en el qual s’han aconseguit importants victòries com el reconeixement de la iniciativa ciutadana europea o l’elecció directe de les persones diputades al Parlament Europeu, en la Europa actual encara té massa pes la política intergovernamental. Els Estats membres són els que tenen més pes en la pressa de decisions dins de la Unió.

La ciutadania europea esperem més de la Unió Europea. Les enquestes demostren que tres de quatre ciutadans de l’Estat ens sentim europeus però que al mateix temps la majoria de població té una gran desconfiança cap a les institucions europees i les seves polítiques.

Avui, 9 de maig de 2018, estem a un any d’eleccions al Parlament Europeu, que és la única institució europea votada directament per la seva ciutadania. Creiem que és una nova oportunitat per a canviar la direcció política de la Unió Europea actual i donar un missatge als Estats Membres que la conformen. Son unes eleccions importants per afrontar una nova etapa de la UE per renovar la legitimitat de les seves institucions davant de la seva ciutadania. En aquestes eleccions estarem escollint la majoria política de la institució de la qual sortirà el President/a de la Comissió Europea (pel sistema dels “SpitzenCandidaten”) i la majoria política de la Comissió Europea, i per tant de les polítiques europees que ens marcaran els propers 5 anys (2019-2024).

Com hem vist els darrers anys, les polítiques d’austeritat i desregulació econòmica aprovades a Brussel·les pels Estats Membres han tingut efectes perversos a la nostra economia local i en la vida quotidiana a les ciutats i municipis. Les eleccions europees del 2019 ens donen la possibilitat canviar la majoria política de la Comissió i per tant, les seves polítiques (imagineu-vos una Comissió que protegís com a dret bàsic el dret a l’habitatge davant dels lobbies, que fos més estricte en el compliment de les normatives d’acolliment i integració de les persones refugiades, que fomentés els espais públics i l’economia social i solidaria, que treballés directament amb regions i ciutats, etc. Això és possible).

Podem aconseguir aquest canvi de dinàmica. Però per fer-ho cal que els moviments polítics, socials, culturals i econòmics que s’animin a incorporar la dimensió europea en les seves batalles. Cal buscar formes de col·laboració entre els moviments que ja treballem en clau europea i els que treballen en clau temàtica local, amb l’objectiu d’impulsar aquesta consciència col·lectiva europea, que fomenti la regeneració del projecte europeu en el qual la ciutadania sigui l’element central amb qui es fa política i per al qui es legisla.

A un any d’eleccions demanem als partits polítics que:

  • Es faci una campanya per les eleccions europees pensada en clau europea, on es fomenti el debat i confrontació de programes i estratègies, que permetin mostrar a la ciutadania els límits i les oportunitats de la Unió Europea per facilitar la solució als problemes reals actuals.
  • Donat que les eleccions municipals i europees coincidiran a la mateixa data, aprofitem per discutir i connectar la dimensió europea dels reptes que tenim en cada un dels nostres pobles i ciutats.
  • Que es reclami més poder per a la ciutadania, i com a conseqüència, pel Parlament Europeu que és la institució que ens representa. La Unió del futur ha d’equilibrar més la balança de poder entre ciutadania, ciutats i regions i Estats, ja que actualment es troba concentrada en aquests darrers. En aquest sentit, proposem que el cap de llista de la llista més votada en les properes eleccions europees a nivell espanyol sigui el candidat/ta a Comissari/a espanyol/a.
  • Que en aquest context de regressió democràtica a l’Estat espanyol i en altres Estats Membres, que s’exigeixi un paper més actiu de la Unió Europea per a vetllar per la protecció dels drets de llibertat d’expressió i drets polítics, que tant hem hagut de lluitar per a conquistar.
  • Que es reclami una Unió Europea més social, política i democràtica a la Eurozona, més ampliació a l’Est, més visió de futur.

Com a membres de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), estem convençudes que si aquest major acostament entre la ciutadania i les institucions de la UE es produeix, els propers anys serem moltes més persones les que sortirem amb alegria i força per celebrar el 9 de maig, i passarem de d’anomenar-lo el dia de “la nostra Europa”.

Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan, i Max Vives-Fierro Membres de la XEEC.

Anuncis

La XEEC als mitjans

La presentació de la XEEC davant les institucions europees ha despertat l’interès d’alguns mitjans de comunicació.

Avui mateix, Ràdio Maricel, emissora local de Sitges, ha entrevistat els membres de la XEEC, Teresa Carreras, Marta Jonqué i Joaquim Millán. No us perdeu el programa!

El diari la Vanguardia també ha publicat una notícia sobre la presentació de les propostes de la XEEC a l’Eurocambra. Igualment, el Diari ABC s’ha fet ressó de la presència de la XEEC a Brussel·les en aquesta notícia.